lunes, 27 de enero de 2014

Una vez más Yanguas.

Otra vez traigo hoy al blog unas entradas en facebook que hacen alusión a Yanguas. Es mi conversación con una persona que no conocía ( ahora ya es "amigo" ) y escribe ante unas fotos que esta vez he compartido. Creo que es un reflejo de lo orgullosos que debemos estar de nuestro Yanguas, a la vez que de la poca información que, salvo muy honrosas excepciones, se da y del poder de medios como, en este caso, facebook





jueves, 23 de enero de 2014

Cítricos/cítrics

Una vez más recurro a un recorte de prensa de hoy para denunciar el "cada día peor" de la situación de los cítricos valencianos.
A AVA-Asaja se le olvida que, además de lo que cita, esta crisis citrícola se acrecienta enormemente por el desinterés y falta de políticas concretas para el sector tanto de la Genetalitat Valenciana como del Gobierno Español.
La desidia y olvido del sector hace que el agricultor deba abandonar cultivos ruinosos. Cultivos que en el pasado dieron divisas y prestigio a Valencia y España se ven hoy en tan lamentable estado.
Cuando nuestros responsables políticos miran al turismo como único "maná" se les puede recordar que en esta gran tierra valenciana, por muchas vueltas que le den la paella y la naranja han sido, son y serán referencia mundial.


 Un cop més recórrer a una retallada de premsa d'avui per denunciar el "cada dia pitjor" de la situació dels cítrics valencians.
A AVA-Asaja se li oblida que, a més del que cita, aquesta crisi citrícola augmenta enormement pel desinterès i falta de polítiques concretes per al sector tant de la Genetalitat Valenciana com del Govern Espanyol.
La desídia i oblit del sector fa que l'agricultor hagi d'abandonar cultius ruïnosos. Cultius que en el passat van donar divises i prestigi a València i Espanya es veuen avui en tan lamentable estat.
Quan els nostres responsables polítics miren al turisme com a únic "mannà" se'ls pot recordar que en aquesta gran terra valenciana, per moltes voltes que li donin la paella i la taronja han estat, són i seran referència mundial.



                         












viernes, 17 de enero de 2014

Avui: Sant Antoni...

Avui: Sant Antoni...

 

Sant Antoni... sant Antoni!
Contesteu, per caritat.
Si vos també mos fallàveu,
Qui mos podrà consolar!
Recordeu els desgavells
Que us contavem l'any passat?
Doncs s'han quedat en no res
Comparats amb els d'enguany.
Lo que anava malament
Encara s'ha empitjorat
I les coses que rodaven
Ja no van ni cara avall:
Sense faena a les fàbriques,
Una ruïna els bancals,
Els jóvens cap a Alemanya
I els vells ... que els tiren al mar!
Mos volen tancar l'escola,
I en quatre dies, qui sap
Si no mos lleven, també,
El metge i el practicant.
Mil més que vos en diria
D'abusos i destrellats.
Mireu, només, per exemple,
Com mos tenen informats:
Les notícies de l'oratge,
Si les volem escoltar,
Mos les diuen de Madrid
En perfecte castellà.
Si ha plogut en Benissuera,
A qui podria importar?
Hay nieve en los Pirineos,
I en Canarias, mala mar.
Que visquen Messi i Ronaldo,
Belen Esteban i, és clar,
Visca Isabel, i Fernando,
I el Espíritu Imperial.
Imagineu la vergonya
Que patim els valencians
De sentir-nos forasters
Sense tindre d'emigrar.
Canal nou era una pena,
Això no ho podem negar,
Però, vist el que vegem,
Ara el trobem a faltar.
Volem l'Alqueria Blanca,
Les músiques i el raspall,
Les falles i les fogueres,
els moros i els cristians.
Pel·lícules i notícies
En llengua de valencians,
La de Fuster i Estellés
La de Corella i March.
Volem ser honrats i dignes,
I dur sempre el cap ben alt.
Déu mos guard de forasters
Que de casa mos trauran!
Volem treball i justícia,
Volem pau i llibertat,
Estimar les nostres coses
I honrar els avantpassats.
No dieu res ... sant Antoni?
Contesteu, per caritat!
Si també mos falleu vós,
Qui mos podrà consolar!
No tinc paraules, fills meus.
Quasi res m'heu demanat!
Fa temps que busque i no trobe


Postil·la als gojos:
Gloriós sant Antoni Abat,
ja hem collit
el que hem sembrat;
de tant de votar PP,
ja veieu com hem quedat: sense caixes, sense tele i amb un Palau clavillat.
El dels tragets, "de rositas"; poca feina i ben pagat; el beato del Cotino, que per on passa trau grapat, allà el tenim presidint el Congrés dels Imputats (abans, Corts Valencianes).
I ja per reblar el clau i deixar-lo ben reblat, Don Mariano decidió:
"Presidirà la Generalitat
l'abegot de Castellò; que essent ximplet i obedient, farà el que li mane jo.
I així ens va germans
per votar amb poc trellat: un país en la ruïna i un poble desestructurat, que fa fugir la gent bona i enalteix els deshonrats!
Si no canviem aquest rumb, on v a parar? Dona'ns força, sant Antoni per aquest rumb endreçar: esmenem als qui ens governen o enviem-los a cagar!
Remei per al vostre mal.
Però ja que heu insistit,
Ací teniu un refrany:
Llaureu i sembreu la terra,
Collireu lo que heu sembrat.







jueves, 9 de enero de 2014

Caja General de Ahorros y préstamos de la provincia de Soria

Con este nombre se conoció durante mucho tiempo la que llamabamos "la Caja". En la Soria de los años 50, 60, 70, 80... era toda una institución: los poquísimos ahorros que los sorianos, a base de esfuerzo y privaciones, podían tener iban preferentemente a La Caja. Recuerdo perfectamente como un  empleado iba de casa en casa haciendo las gestiones de entregar o recoger dinero; tenía obra social y ayudaba económicamente en algún que otro evento de los pocos y adoctrinados que se daban. Una característica del soriano ha sido su caracter ahorrador y se presumía de tener una de las mejores cajas...Recuerdo como, aprovechando su obra social llevamos a los hijos a la "colonia de la caja en Salduero".
Pasó el tiempo y se convirtió en "Caja de Salamanca y Soria", en "Caja Duero" o "Caja España- Duero"... Zozobras y más zozobras con responsables que no supieron, o sabiendo, se aprovecharon de los incautos ahorradores y la llevaron  al desastre, mi desprecio para estas personas.
Han desaparecido sucursales: la de Gandia, por ejemplo, cerró sus puertas y dejando en toda la provincia una única oficina abierta en la ciudad de Valencia (por cierto situada en un enclave y finca extraordinaria). No han tenido ni tienen la más mínima consideración para los clientes, a los que han dejado tirados con unos servicios perdidos. He tenido ocasión de expresar mi queja personalmente; alguien pensará que se deja a la entidad y en paz: a veces es dificil por circunstancias y lamentable para los que la hemos considerado como algo nuestro.
Algo más que ha muerto para muchos en nuestra tierra soriana.











lunes, 6 de enero de 2014

Regalo de Reyes.

Los Magos de Oriente nos han dejado ilusión, deseo de ser útiles a los demás, ganas de compartir, querer amar lo sencillo, continuar amando a la Tierra en la que nacimos y la que nos ha acogido, vivir para la familia y todo/a el/la que quiera sentirse a nuestro lado, tratar de comprender otras posturas... ¡¡¡ deseamos compartirlo con todos/as vosotros/as.